domingo, 8 de mayo de 2011

Ressenya Indigneu-vos

En primer lloc dir que el llibre indigneu-vos, és un dels relats més interessants que llegit fins ara. Crec que Stéphane Hessel ha sintetitzat el tema de una manera extraordinària, tenint en compte la seva magnitud. Cada tema i cada frase té una importància inversemblant, això fa que et faci reflexionar contínuament sobre els seus pensaments, i que no paris de llegir desde el primer moment.

Indigneu-vos fa una crida a la societat especialment als joves, perquè ens donem compte en el món on vivim i reflexionem sobre els valors que em adquirit al llarg d’aquest últims anys. L’autor ens respon totes les qüestions sobre la crisis economia mundial, la dictadura dels mercats, el terrorisme ...

En el primer tema, ens argumenta com pot ser que hi hagin mancances de recursos per garantir mesures socials en un període on la producció de la riquesa a augmentat de una manera òptima. I que tot això, coincideixi amb el fet de que els rics són cada vegada més rics i els pobres més pobres. Hassel ens argumenta que el problema, esta en el augment del poder dels diners, de l’egoisme i de l’ interès propi en els seus servidors com poden ser el bancs, alts dirigents de l’Estat... I que la solució es indignar-se pel fet que la carrera pels diners domini les nostres vides.

Em quedaria amb una frase que diu i que defineix molt bé el primer apartat “l’interès general ha de prevaler sobre l'interès particular, el just repartiment de la riquesa creada pel treball ha de prevaler sobre el poder dels diners”.

Després ens vol fer veure les diferencies que hi ha amb la resistència actual amb la que hi havia en època de guerra. Ens explica que la resistència que hi havia abans era més evident, ja que lluitaven per la llibertat d’un país, i si no ho feien significaria l’ocupació nazi. En canvi el jovent d’avui en dia no té les mateixes raons per indignar-se que en època de guerra, però que caure en la indiferència es la pitjor de les actituds, ja que perds una de les coses més importants que te l’esser humà, que es el dret d’indignar-se. I que això només es basa en la voluntat i compromís d’un mateix. Hassen diu als joves que nomes han de mirar al seu voltant, i que amb molta facilitat trobaran temes per indignar-se com per exemple, el tracte que es dóna als immigrants, als indocumentats, als gitanos...

L’autor també mostra la seva indignació amb el tema de Palestina, ja que descriu Gaza com una presó a cel obert per un milió i mig de palestins on s’organitzen per sobreviure. I que la violència no es el camí a seguir, ja que esborra qualsevol signe d’ esperança. Però es veritat quan diu que la violència es un camí inevitable perquè estem en un univers de violència.

No obstant explica que el llarg de la historia s’han donat molts progressos en la no-violència com: la descolonització, la fi de l'apartheid, la destrucció de l'imperi soviètic,
la caiguda del Mur de Berlín. Però per contra, els deu primers anys del
segle XXI han suposat un període de reculada. Aquesta reculada la atribueix George Bush a l'11 de setembre i a les conseqüències desastroses que d'ell han tret els Estats Units, com la intervenció militar a l’ Iraq. També diu que amb la crisis econòmica no s’han començat noves polítiques de desenvolupament i que a la cimera de Copenhaguen contra l'escalfament climàtic no s’ha establert res sòlid per la preservació del planeta. Tot això dóna a veure la poca voluntat i falta de compromís per solucionar i afrontar el problemes que assolen el nostre món.
A Hassen li preocupa que ni Obama ni la Unió Europea hagin manifestat encara el que hauria de ser la seva aportació per a una fase constructiva que es recolzi en els valors fonamentals.

Finalment dir que aquet relat s’ha de tenir molt em compte i que es digne de ser llegit tantes vegades com calgui ja que es un referent en el seu àmbit. Crec que la realització del llibre no hauria estat possible sense la gran experiència i informació de l’autor degut a les seves vivències en moments veritablement històrics.


...quan l'home ha aconseguit la seva completa llibertat, es té l'estat democràtic en la seva forma ideal...

No hay comentarios:

Publicar un comentario