Joan Salvat-Papasseit va néixer el 16 de maig de 1894 i va morir el 7 d’agost de 1924 a Barcelona.
Va ser el màxim representant dels moviments avantguardistes que es van duu a terme a Catalunya entre els any 1917 i 1924. Va tenir una infància difícil i la seva obra respon al seu pensament anarquista i sentimental. La seva salut va estar marcada per la tuberculosi, però el seu esperit es va mostrar viu, fins el desenllaç de la seva vida.
La seva obra “Drama en el port”, és un cal•ligrama que forma part del llibre Poemes en ondes hertzianes
El poema ens descriu una situació quotidiana i desagradable que viu un personatge a sobre d’un transatlàntic.
En la primera part s’acaba quan esmenta el transatlàntic i en descriu on es troba el personatge. Ens diu que es de nit, es troba enmig de l’oceà a bord d’un transatlàntic.
En la segona part va des de udolant fins a tràngol i ens descriu el que veu i sent. Ens descriu una situació ja més dramàtica.
En la tercera part la situació en que es troba el protagonista es desagradable i fins i tot angoixosa, ja que ens explica que hi ha mala mar , mal temps i que sent un tro i en les tenebres es veu el seu rostre.
Les tècniques avantguardistes més rellevants són:
Cubisme: A llocs destacats del poema l’autor fa servir una composició de lletres per formar una imatge que expressa el significat de la paraula formada, en definitiva la utilització de la tècnica del cal•ligrama.
Futurisme: En el poema podem veure i llegir diferents elements que el futurisme propensa. Com per exemple l’aparició de la màquina, con el transatlàntic o la draga. La disposició especial del escrit, amb el fi de atraure i donar-li una expressió plàstica.
La única figura retòrica que he torbat es aquesta:
Personificació: La boia inquieta/ Ara les ones cantes en desig d’engolir / Sospir en les tenebres.
En primer lloc dir que el que l’autor vol atreure al públic es la mala situació en que es troba una persona, afegir que també que Papasseit crítica la classe social quan parla dels emigrants.
El poema m'agradat molt perquè transmet molt bé les sensacions que té el protagonista, gracies en part per les tècniques avantguardistes que Papasseit fa servir.
El poema es una vivència quotidiana que perfectament podria haver viscut ell quan treballava en el port de Barcelona de carboner. El que vol es explicar-nos que el seu treball era molt desagradable.
No hay comentarios:
Publicar un comentario