martes, 14 de junio de 2011

RESSENYA : LA CASA DEL PROPÒSSIT EPECIAL






Títol: La casa del propòsit especial
Autor: John Boyne
Traducció: Jordi Cussà
Editorial: Empúries, Barcelona
Any d’edició: 2009
Pàgines: 431
Preu: 20.00 €




En primer lloc dir que la tria del llibre “La casa del propòsit especial “ la vaig tenir molt clara des de el primer moment, ja que era un llibre que m’havien regalat feia poc i encara no havia començat la seva lectura.

Els personatges més importants de La casa del propòsit especial són Gueorgui Danilovitx i la seva esposa Zoia. Mentre que aquests es troben en un hospital, ja que Zoia es troba en una situació fatídica a conseqüència d’ una greu malaltia, Guerogui recorda la vida que han compartit durant seixanta cinc anys. Una vida marcada per un secret que mai han desvetllat a ningú.
El pes de la narració està combinat per dues històries que formen part del passat però ben diferents, ja que una va cap enrere i l’altre cap endavant, malgrat que al final s’acaben trobant per desvetllar-nos aquet gran secret i per acabar retornant al present, en un tranquil hospital on la història de Gueorgui i Zoia s’haurà de resoldre.

En una de les histories ens endinsem en una època on a Rússia hi havia una autocràcia amb el Tsar al capdavant.

Gueorgui té 16 anys i viu en un miserable poble que es diu Kaixin, però per poc temps ja que es donà a terme un succés que li canvia la vida per complet, quan Gueorgui rep una bala que anava dirigida un membre de la família imperial russa el Gran Duc Nicolau Nicolàievitx que estava de visita per el poble. De seguida es converteix en un heroi, la seva vida com a fill de pagès canvia radicalment, i es enviat a Sant Petersburg per ocupar la seva nova tasca com a guardaespatlles del fill del Tsar, Aleksei Romanov.
El jove Gueorgui coneix una nova forma de vida, dins del cercle de vivències de la famosa família Romanov, a la qual s’acaba acostumant. Però el relat s’acaba centrant en una bonica historia d’amor entre Gueorgui i d’una de les filles del Tsar, Anastasia.
Després de moments veritablement interessants, aquests dos personatges es veuran separats en el moment que es produeix la revolució bolxevic, ja que la família Romanov es enviada a Ekaterinburg. Gueorgui se les haurà d’ enginyar per esbrinar on són i arribar-hi, ja que vol retrobar-se amb la seva estimada.
Quan es duu a terme la troba entre aquests dos personatges, s’esdevé una situació dramàtica ja que executen a la família Romanov. Anastasia i Gueorgui s’escapen i s’han d’exiliar a París.

En l’altre historia Gueorgui va recordant la vida que ha viscut amb Zoia. Una vida díficil marcada per la tragèdia per la pèrdua d’essers estimats, una època de guerres. També hi ha moments bonics quan recorda els últims viatges que fa amb Zoia quan té la malaltia, el amics que tenen a Paris...
Al final del llibre han de retornar al present en l’hospital i a Zoia se li acaba el temps, temps per recordar la vida que han passat junts.

El gran secret es que quan Anastasia la filla de Tsar i Gueorgui han d’exiliar-se, decideixen canviar el nom a Anastasia que passaria a dir-se Zoia. La veritat es que jo me’n vaig duu una gran sorpresa, però llegint valoracions d’altres lectors he vist que molts ho preveien des de el principi. També això depèn de la imaginació que te un.

Com podeu veure en les explicacions de cada història la que m’ agradat més es la que està ambientada en el passat tsarista, ja que són fets histórics i et sents més atrapat en la vida de Gueorgui Danilovitx Jatxmienev. Podria dir que el lector es trobarà amb una història d’amor , però no. Crec que aquest relat es molt més atractiu i complet que una simple historia d’amor ja que es un amor molt improbable i que té aquet punt de suspens ja que no ho pot saber ningú. A més et trobés en una època històrica on pots aprendre moltes coses sobre elmoment, sobretot la vida a base de luxes que portava la família Romanov, quan el poble es moria de gana.
Per finalitzar dir que es un llibre fàcil de llegir i bastant interessant.

domingo, 29 de mayo de 2011

La conformació del cap




Aquet poema objecte el va fer Joan Brossa el 1994.

Podem veure una cadira de barber i un tro de rei. El poeta vol juga amb el doble sentit de la paraula cap, amb anar al barber i amb el cap de l'estat.

Crec que el poema vol transmetra el desacord que te el poeta amb la monarquia, ja que en la imatge podem veure una rivalitat.

sábado, 28 de mayo de 2011



Claudia Quade Frau es la autora de aquet poema visual

Poedem veure com la composició de la falç i el martell del símbol del comunisme han sigut remplaçats pels signes interrogant i exclamació.

La autora crea un nou símbol polític on la gent pregunti, parli y escolti, ja que està encontra del sistema polític actual.

viernes, 27 de mayo de 2011

Els dimarts amb Morrie

Em dirigeixo a la classe, encara no sé què dir després de com es van portar de malament tots en el viatge.

Conto fins a cinc abans d’entrar a la classe. Entro, tots en miren amb cara be bons nens.

Escolto unes rialletes que provenen del sector que no havia al viatge, i jo em limito a arronsar les espatlles, ja que no és l’hora ni el moment per riure . Tot seguit, es crea un silenci, mentres la cara dels nois ara és de circumstàncies.

Percebo que el silenci els incomoda, així que el mantinc una bona estona, al voltant d’un quart d’hora.

- Que? No teniu res a dir? Pregunto , considerant que el silenci ja ha sigut suficient.

- Ningú diu res. Observo la tensió que es reflecteix en els seus rostres dels alumnes, en Pau feia cara de voler dir alguna cosa, però va baixar el cap, ni tan sols en Pau que era l’alumne que sempre havia de dir las seva no va dir res.

- Que sapigueu que estic molt decebut del vostre comportament, i que se us aplicarà una sanció que encara hem de rumiar amb el professorat, per la vostra conducte indisciplinaria al llarg de tot el viatge.

De cop el timbre sonà, però ningú es mou del seu lloc. Un a un els alumnes es van aixecant i penedits hem demanen perdó per les seves accions impròpies, i poc a poc marxen cap al patí .

Que ha succeït? em pregunto. La meva tàctica d’utilització del silenci ha funcionat, però com es possible?.

Es clar, el silenci del principi els ha incomodat i el que els hi he dit ha tingut més repercussió i força. Crec que això farà que s’adonin que el havien fet estava molt malament i que mereixen un càstig adient

domingo, 22 de mayo de 2011

Comentari poètic de DRAMA EN EL PORT


Joan Salvat-Papasseit va néixer el 16 de maig de 1894 i va morir el 7 d’agost de 1924 a Barcelona.

Va ser el màxim representant dels moviments avantguardistes que es van duu a terme a Catalunya entre els any 1917 i 1924. Va tenir una infància difícil i la seva obra respon al seu pensament anarquista i sentimental. La seva salut va estar marcada per la tuberculosi, però el seu esperit es va mostrar viu, fins el desenllaç de la seva vida.

La seva obra “Drama en el port”, és un cal•ligrama que forma part del llibre Poemes en ondes hertzianes

El poema ens descriu una situació quotidiana i desagradable que viu un personatge a sobre d’un transatlàntic.

En la primera part s’acaba quan esmenta el transatlàntic i en descriu on es troba el personatge. Ens diu que es de nit, es troba enmig de l’oceà a bord d’un transatlàntic.

En la segona part va des de udolant fins a tràngol i ens descriu el que veu i sent. Ens descriu una situació ja més dramàtica.

En la tercera part la situació en que es troba el protagonista es desagradable i fins i tot angoixosa, ja que ens explica que hi ha mala mar , mal temps i que sent un tro i en les tenebres es veu el seu rostre.

Les tècniques avantguardistes més rellevants són:

Cubisme: A llocs destacats del poema l’autor fa servir una composició de lletres per formar una imatge que expressa el significat de la paraula formada, en definitiva la utilització de la tècnica del cal•ligrama.

Futurisme: En el poema podem veure i llegir diferents elements que el futurisme propensa. Com per exemple l’aparició de la màquina, con el transatlàntic o la draga. La disposició especial del escrit, amb el fi de atraure i donar-li una expressió plàstica.

La única figura retòrica que he torbat es aquesta:

Personificació: La boia inquieta/ Ara les ones cantes en desig d’engolir / Sospir en les tenebres.

En primer lloc dir que el que l’autor vol atreure al públic es la mala situació en que es troba una persona, afegir que també que Papasseit crítica la classe social quan parla dels emigrants.


El poema m'agradat molt perquè transmet molt bé les sensacions que té el protagonista, gracies en part per les tècniques avantguardistes que Papasseit fa servir.

El poema es una vivència quotidiana que perfectament podria haver viscut ell quan treballava en el port de Barcelona de carboner. El que vol es explicar-nos que el seu treball era molt desagradable.

domingo, 8 de mayo de 2011

Ressenya Indigneu-vos

En primer lloc dir que el llibre indigneu-vos, és un dels relats més interessants que llegit fins ara. Crec que Stéphane Hessel ha sintetitzat el tema de una manera extraordinària, tenint en compte la seva magnitud. Cada tema i cada frase té una importància inversemblant, això fa que et faci reflexionar contínuament sobre els seus pensaments, i que no paris de llegir desde el primer moment.

Indigneu-vos fa una crida a la societat especialment als joves, perquè ens donem compte en el món on vivim i reflexionem sobre els valors que em adquirit al llarg d’aquest últims anys. L’autor ens respon totes les qüestions sobre la crisis economia mundial, la dictadura dels mercats, el terrorisme ...

En el primer tema, ens argumenta com pot ser que hi hagin mancances de recursos per garantir mesures socials en un període on la producció de la riquesa a augmentat de una manera òptima. I que tot això, coincideixi amb el fet de que els rics són cada vegada més rics i els pobres més pobres. Hassel ens argumenta que el problema, esta en el augment del poder dels diners, de l’egoisme i de l’ interès propi en els seus servidors com poden ser el bancs, alts dirigents de l’Estat... I que la solució es indignar-se pel fet que la carrera pels diners domini les nostres vides.

Em quedaria amb una frase que diu i que defineix molt bé el primer apartat “l’interès general ha de prevaler sobre l'interès particular, el just repartiment de la riquesa creada pel treball ha de prevaler sobre el poder dels diners”.

Després ens vol fer veure les diferencies que hi ha amb la resistència actual amb la que hi havia en època de guerra. Ens explica que la resistència que hi havia abans era més evident, ja que lluitaven per la llibertat d’un país, i si no ho feien significaria l’ocupació nazi. En canvi el jovent d’avui en dia no té les mateixes raons per indignar-se que en època de guerra, però que caure en la indiferència es la pitjor de les actituds, ja que perds una de les coses més importants que te l’esser humà, que es el dret d’indignar-se. I que això només es basa en la voluntat i compromís d’un mateix. Hassen diu als joves que nomes han de mirar al seu voltant, i que amb molta facilitat trobaran temes per indignar-se com per exemple, el tracte que es dóna als immigrants, als indocumentats, als gitanos...

L’autor també mostra la seva indignació amb el tema de Palestina, ja que descriu Gaza com una presó a cel obert per un milió i mig de palestins on s’organitzen per sobreviure. I que la violència no es el camí a seguir, ja que esborra qualsevol signe d’ esperança. Però es veritat quan diu que la violència es un camí inevitable perquè estem en un univers de violència.

No obstant explica que el llarg de la historia s’han donat molts progressos en la no-violència com: la descolonització, la fi de l'apartheid, la destrucció de l'imperi soviètic,
la caiguda del Mur de Berlín. Però per contra, els deu primers anys del
segle XXI han suposat un període de reculada. Aquesta reculada la atribueix George Bush a l'11 de setembre i a les conseqüències desastroses que d'ell han tret els Estats Units, com la intervenció militar a l’ Iraq. També diu que amb la crisis econòmica no s’han començat noves polítiques de desenvolupament i que a la cimera de Copenhaguen contra l'escalfament climàtic no s’ha establert res sòlid per la preservació del planeta. Tot això dóna a veure la poca voluntat i falta de compromís per solucionar i afrontar el problemes que assolen el nostre món.
A Hassen li preocupa que ni Obama ni la Unió Europea hagin manifestat encara el que hauria de ser la seva aportació per a una fase constructiva que es recolzi en els valors fonamentals.

Finalment dir que aquet relat s’ha de tenir molt em compte i que es digne de ser llegit tantes vegades com calgui ja que es un referent en el seu àmbit. Crec que la realització del llibre no hauria estat possible sense la gran experiència i informació de l’autor degut a les seves vivències en moments veritablement històrics.


...quan l'home ha aconseguit la seva completa llibertat, es té l'estat democràtic en la seva forma ideal...