Sóc maligne. Es pensen que no ho sé? No s'equivoquin amb mi. Sé que sóc maligne . Ni pessigo ni mossego però sóc molt maligne, No poc tirant a bona, ni gens bona però no ataco a ningú, no. Sóc maligne i punt.
Espantosament,malauradament sóc maligne . M'han mirat bé? Ah no! Que no poden, sóc invisible. Concentrin-se, no em noteu dins de vosaltres , si més no, patireu els símptomes a curt termini de la meva presencia. No sereu pas els primers que els pateixen, ja que hi ha centenars de milions de casos que estan acostumats. Comentin, el que us faig patir descriguin-me en veu alta, com el pitjor malson que han tingut. Parlin de les suors que causo, de les febres diàries, dels trastorns que pateix el vostre sistema nerviós...
Facin-me servir per demostrar que cruel que pot arribar la vida quan em transmeto dins del vostre cos i el dolor i el mal que puc arribar a fer, fins acabar amb les vostres vides. Si no es pensen que sóc meligne ? És perque encara no us he enganxat.

________________________________________________________


Sóc lletja quan treballo?. No ho sé, potser sí. La veritat es que mai m’ho havia preguntat. Sé que no tinc una cara que m’afavoreixi massa, per això em maquillo cada dia. Tinc un físic esplandit i que cuido sovint, però no se no destaco gaire entre les noies. Tinc un mal geni que em fa l’efecte que a la gent no li agrada, però sóc com sóc i no puc fer-hi res. No sóc espantosa ho sé, si no hagués arribat fins on he arribat en la meva carrera com a model. La gent amb qui treballo em mira? No ho sé,crec que em miren, però no si fixen. Em fa l’efecte que em fixo més jo mateixa quan em miro al mirall cada matí.
Avui he tingut la sensació de que quan he sortit de la feina la gent no es fixava tant amb mi. No es la primera vegada que em passa això em fa dubtar de la meva bellesa fora de la feina. M’agradaria preguntar que els hi semblo, però em faria molta vergonya que em diguessin que sóc lletja. Les meves amigues em diuen que sóc una paranoica. Això es que encara no han treballat de model.

Somnis reals

Somnis reals on PhotoPeach

Xarxes socials

Xarxes socials on PhotoPeach

Les presses

Les presses on PhotoPeach

Sergio Dalma - Ara Ja No Es Hora

Un altre diumenge, camí del capvespre
tan dins del meu món, avui penso
allò que el temps amaga
Llegint ”cada carta” i paraula a paraula CD
“per tu” va “signada” CI/CCM

Un altre diumenge, camí del capvespre
No m’esperava “una trucada” “passada mitja vida” CD/CCT
qui sap si després de tanta espera
entens una manera
més no puc entendre ”que diguis”
“que no et vols anar d'aquí” CD
no sé ara, no sé “ara”... CCT

Trauré de mi “un somriure” CD
i així no hauré de “plorar” CD
massa temps per decidir-te
vull oblidar “tot el passat” CD

“Ara” ja no és “hora” CCT/ATR.
“ara” que has perdut a la persona es quan t'adones
que el teu cor no oblida però fa temps que el meu no et crida
es quan te n'adones
“Ara” ja no és “hora” CCT/ATR
l'anima que un dia vas ferir es va fer invisible
i no canviaré, no tornaré a mostrar-me “feble” PRED.
“ara” ja no és “hora”... CCT/ATR.

Un altre diumenge, camí del capvespre
hi ha coses que no esborraria però
que mai més faria
encara que passin el dies
“tothom” trobarà ” una sortida” SUBJ./CD
el bon mans del odi comença a podrir-se

I tu “cada vegada” ho fas pitjor CCT/CCM
¿Què intentes canviar?
Massa temps per a decidir-te
Millor si et quedes “on estàs” CCL
Permet “que et digui avui”... CD


“Ara” ja no és “hora” CCT/CD
ara que has perdut a la persona es quan t'adones
que el teu cor no oblida però fa temps que el meu no et crida
es quan te n'adones
Ara ja no és hora “ “
l'anima que un dia vas ferir es va fer invisible
i no canviaré, no tornaré a mostrar-me feble
ara ja no és hora...


Molt difícil d’analitzar, moltes oracions subordinades...